Municipi:

Llucmajor

Titularitat:

Privada

Preu:

Normal: 2€
Reduïda: 1,5 €

Horaris:

Dilluns a Diumenge 10:00 a 17:00
Dijous Tancat

Telf:

971 18 01 55

E-mail:

email

Web:

Visiteu el lloc web

Altres enllaços:

Viquipèdia
Talayots
Diario de Mallorca

Serveis:

Recepció
Toiletes
Cafeteria

Icono Yacimientos 45 Capocorb Vell

Capocorb Vell està situat a peu de la carretera PMV-6014, que recorre bona part de la costa sud de Mallorca, on podrem gaudir d’unes magnífiques postes de sol i dels vertiginosos penya-segats que dibuixen aquest racó d’illa. El jaciment es troba molt a prop de Cap Blanc i de Cala Pi, possiblement el port natural del poblat d’origen talaiòtic.

Les restes es troben en una zona plana, a uns 100 metres sobre el nivell del mar. Estan envoltades per una àrea agrícola, garrovers, ametlers, ullastres i pastures d’ovelles. A l’accés podem trobar un petit bar on prendre un refrigeri i fer un petit descans, sota el sol de l’estiu mallorquí.

Un cop arribats al jaciment, ens quedarem impressionants davant la monumentalitat del mateix. Les característiques pròpies de l’assentament i les seves dimensions ens fan pensar en un centre que devia vertebrar, a tall de capital o de nucli central, la vida dels pobles veïnats.

Podem dir que Capocorb Vell és el jaciment talaiòtic més gran de Mallorca. En ell s’han conservat tres talaiots circulars, dos quadrats, vint-i-vuit habitatges quadrangulars, molts d’ells amb avant-cambra i units per una gran murada. També trobem un santuari del Període Balear i remodelacions del Període Romà.

A pocs metres d’aquest poblat central hi ha restes de més talaiots, un possible túmul i altres estructures, que a falta de ser excavades fan pensar en restes d’habitatges. L’extensió del poblat anava més enllà de la zona d’acollida, ultrapassant l’actual carretera, que afectà greument el jaciment. Per tant podem pensar, que en un moment inicial es tractaria d’un gran poblat de la costa sud.

Els orígens d’aquest poblament els podem situar pels voltants de finals del segon mil·lenni. Aquesta data ha estat obtinguda gràcies a l’anàlisi de les restes de bigam d’un dels talaiots quadrats. Les bigues, d’ullastre, han pogut conservar-se, ja que es troben en un corredor on s’han mantingut en unes condicions òptimes de conservació, i han fet possible la recollida de mostres per a la seva datació radio carbònica. Aquest corredor comunica un primer pis amb una zona subterrània del mateix edifici, les funcions de la qual es desconeixen.

Com succeeix amb altres jaciments de l’illa, de les cendres de la societat talaiòtica sorgí una nova era, la Balear, caracteritzada per la violència, amb el foner com a màxim exponent. Els talaiots deixaren de tenir la seva funció original i la vida comunitària es desplaçà a uns edificis amb forma de ferradura, els anomenats santuaris, dels que a Capocorp en trobem un.

En aquests moments d’obertura a la mediterrània de les societats balears, Cala Pi seria un enclavament estratègic per a l’arribada de matèries de fora de l’illa: vi, elements ceràmics i decoratius, provinents d’Eivissa primer i dels territoris itàlics després. Igual que seria un punt de partida dels contingents de foners cap a zones de conflicte, on lluitarien, en un primer moment a favor de les tropes cartagineses i segles més tard al costat de Roma, a territoris que ultrapassaven la Mar Mediterrània.

Després de la conquesta romana de l’illa, l’any 123 abans de la nostra era, el poblat de Capocorb continuà la seva vida, i a ell arribaren materials i gents de diversos indrets de la mediterrània. Una vida que continuà desenvolupant-se de forma més o menys continuada fins a l’Època Medieval, quan el nucli fou abandonat definitivament, i on, a prop seu, s’edificà la Possessió de Capocorb Vell, d’origen musulmà.