Municipi:

Alaró

Titularitat:

Pública

Preu:

Gratuït

Horaris:

Obert permanentment

Telf:

971 18 21 12 - 971 94 05 03

E-mail:

email

Web:

Visiteu el lloc web

Altres enllaços:

Viquipèdia
Consell de Mallorca
Diario de Mallorca

Serveis:

Toiletes
Cafeteria
information panels

Icono Yacimientos 45 Castell d'Alaró

El castell d’Alaró es troba ubicat al cim que li dóna nom. Per poder arribar hem d’agafar la carretera que uneix el municipi d’Alaró amb Bunyola, per la carretera Ma-2020. De seguida trobarem indicacions per arribar al Castell. Les heu de seguir fins a finalitzar el camí, a l’esplanada del Pouet. A partir d’allà comença una caminada de menys d’una hora, de la que podreu gaudir del paisatge de la Serra de Tramuntana.

Una altra alternativa és anar a peu des del municipi d’Alaró seguint les indicacions de la ruta de Pedra en Sec.

Els orígens de l’ocupació del cim són incerts. Es parla d’un primer assentament talaiòtic a les coves que trobem als voltants del Castell d’Alaró, però el cert és que no s’ha trobat cap resta del període.

Els primers materials que daten una possible primigènia ocupació ho fan als voltants del segle V-VII de la nostra era, període tardoantic o bizantí. Les  primeres fonts escrites que xerren del Castell són les citades per Ibn Hayyan, Al Zuhri o Ibn Jaldún, que fan referència a un assentament previ a l’ocupació musulmana de l’illa.

Ja és durant l’ocupació musulmana de Mallorca, quan trobem un alt índex de materials en superfície i restes arquitectòniques d’aquest període al Castell. També hi ha documentació escrita, citada a Ibn Idhari (s. XII), que ens parla dels tres castells roquers: el d’Alaró, el de Santueri (Felanitx) i el castell del Rei (Pollença).

Altres fonts escrites, que xerren del castell, són les cròniques del rei Jaume I i les de Ibn Amira, citant la conquesta de Mallorca, per part de la Corona catalanoaragonesa entre els anys 1229 i 1231, que provoca l’expulsió de la població musulmana i el repoblament de l’illa per part de població peninsular. En aquest moment el castell passa a ser una fortalesa cristiana.

És a partir del període feudal que el castell pateix dues grans remodelacions, al llarg dels regnats de Sanç I de Mallorca i Pere IV d’Aragó. Serà al segle XV que es duen a terme les darreres reformes, abans d’iniciar un període de semi abandonament, que farà que al segle XVII s’establís una comunitat d’ermitans. La comunitat de religiosos a banda a contribuir en el manteniment de la infraestructura va construir l’ermita de la Mare de Déu del Refugi, reformada en el període barroc, segle XVIII, que li conferí l’aspecte actual.

Amb el decret de Nova Planta els guardians del castell deixaren de rebre salari i la fortalesa va deixar de tenir un ús militar, per ser a ser un lloc de culte i peregrinació.

És a partir de principis del segle XXI, quan el castell esdevé un refugi de muntanya, amb una hostatgeria i passa a ser un element fonamental de la Ruta de Pedra en Sec, que creua tota la serra, convertint-se, no només en un enclavament d’orgull per als alaroners i alaroneres, sinó en un punt de pelegrinatge pels amants de l’excursionisme i de la Serra.

Talaies de Can Jordi