Municipi:

Pollença

Titularitat:

Pública

Preu:

Gratuït

Horaris:

Obert permanentment

Serveis:

information panels

Icono Yacimientos 45 Necròpolis de Cala Sant Vicenç

El conjunt arqueològic està format per tota una sèrie de coves excavades al terreny natural, que van ser saquejades en temps immemorials i així es constata des dels inicis de la seva documentació, a les darreries del segle XIX. En aquest primer treball documental es catalogaren 15 elements d’aquest jaciment arqueològic de Mallorca. Avui dia només en queden 6. La resta han desaparegut per l’impacte de les distintes fases d’urbanització de la zona.

Per tal de visitar la Necròpolis de la Cala Sant Vicenç, també nomenada Necròpolis de l’Alzinaret, ens hem de desplaçar fins a Pollença, i d’allà dirigir-nos a Cala Sant Vicenç per la carretera Ma-220. Un cop arribats al trencall que condueix a la cala, hem d’agafar-lo i passat poc més d’un quilòmetre, seguint les indicacions de la Necròpolis de l’Alzinaret. Trobarem un desviament que ens conduirà fins a elles, conservades enmig d’una zona urbanitzada, sobre un petit turó cobert per un petit bosquet d’alzines.

Com ja apuntàvem, la informació que es té és minsa i el fet que siguin o no d’enterrament es dedueix de paral·lelismes establerts amb altres jaciments, que per tipologia, s’ubiquen en l’Edat del Bronze.

Si observem les coves artificials o hipogeus, podem veure que hi ha dos conjunts en aquest jaciment arqueològic de Mallorca:

  • Les coves d’enterrament. Hi ha quatre coves d’aquest tipus en aquest jaciment arqueològic de Mallorca, totes elles amb trets propis, i a diferència de les d’habitatge, a aquestes, majorment s’accedeix per un petit forat que ens condueix a un espai allargat, que supera els deu metres de longitud. Pel que fa a la primera cova troben la roca retallada, i s’intueix un espai d’avantcambra. Un cop a dins trobem un llarg espai que acaba eixamplant-se i arrodonint-se en el seu extrem posterior. El segon hipogeu, molt pròxim al primer es caracteritza per tenir un accés quadrangular de petites dimensions, que dóna accés a una primera sala, de dimensions reduïdes que sembla ser l’avantsala de la cambra principal. Tot just accedim a aquesta, podem observar unes fornícules a banda i banda de la càmera, on, possiblement es dipositaren elements relacionats amb els rituals de la mort. També cal destacar dos bancs llarguers excavats als laterals de la cova i la sobre excavació del sòl, com també succeeix al primer hipogeu. Als laterals de les parets també podem observar una sèrie de forats, que ens fan pensar en la possibilitat que es construís una estructura aèria. Per tant podríem pensar en dos nivells de deposició dels difunts. El tercer dels hipogeus és de característiques semblants al segon, però no té els bancs i per contra només té una fornícula, però es repeteix la sobre excavació del sòl i els forats als laterals de les parets. El darrer dels hipogeus incorpora 4 fornícules, tres de les quals estan a l’extrem posterior de la cambra i la quarta molt propera, al costat dret de la mateixa.
  • Les coves d’habitatge: D’aquest tipus de coves n’hi ha dues. Es troben a l’extrem més oriental d’aquest jaciment arqueològic. Aquestes tenen una morfologia que tendeix a la circularitat. Es caracteritzen per tenir una gran obertura, que dóna accés a l’espai cobert. Aquesta morfologia recorda als abrics naturals que han servit de refugi per a molts grups humans al llarg del temps. Un cop a dins podem observar un conjunt de banquets de pedra per poder seure i un forat, a tall de fumeral.

Per tant podem veure que els habitatges dels vius i els dels morts, estan separats, però molt propers en l’espai, produint-se una convivència natural entre passat i present, entre la vida i la mort.