Municipi:

Santa Ponça, Calvià

Titularitat:

Pública

Preu:

Gratuït

Horaris:

Obert permanentment

Telf:

971 13 91 00

E-mail:

email

Web:

Visiteu el lloc web

Altres enllaços:

Plus Calvia - Yacimiento arqueológico del Puig de sa Morisca
Plus Calvia - Cultura Talayótica
Plus Calvia - Época Posttalayótica

Serveis:

information panels

Icono Yacimientos 45 Puig de Sa Morisca

El jaciment arqueològic del Puig de Sa Morisca està situat al Parc arqueològic del mateix nom, al nucli de Santa Ponça.

L’esmentat parc és de titularitat pública. Per poder accedir-hi hem de desplaçar-nos fins al nucli urbà per la carretera MA-1 i agafar l’avinguda de Santa Ponça. Un cop arribats al trencall amb el carrer del Puig de Na Morisca podrem accedir al parc, el qual compta amb una extensió aproximada de 45 hectàrees, 35 d’elles propietat municipal.

El jaciment del Puig de Sa Morisca té una llarga ocupació:

La primera fase és del bronze final 1200 abans de la nostra era (a.n.e.) i es relaciona amb el control marítim i la xarxa d’assentaments costaners que facilitaven la navegació en aquella època.

La segona fase comença amb l’Època Talaiòtica, Edat del Ferro, 900/800 a.n.e, quan es va construir una torre (Torre III) al cim del Puig. En aquest moment es comença a generar el que serà el poblat talaiòtic del Puig de Sa Morisca. El poblat te dues zones ben definides. La zona d’habitat que es situa al coll, just a la vessant del Puig, i que està delimitada per dos trams de murada i la part alta del Puig de sa Morisca. Es tracta d’una zona ben protegida, amb la construcció de cinc torres i diferents trams de murada que tanquen tot l’accés al cim.

Per la seva localització estratègica, amb una gran visibilitat sobre el territori, el poblat tindrà un paper central en tota l’organització territorial dels altres jaciments talaiòtics, generant tota una xarxa de control visual i territorial de la zona de Santa Ponça.

La tercera fase es desenvolupa a partir del segle VI a.n.e. En aquest moment el poblat adquireix una importància fonamental per la relació que estableix amb Ebusus, EIvissa. Això li permet mantenir contactes amb agents exteriors, fet que es reflecteix amb l’elevada presència de material fenici i púnic. Material que arribarà al Puig de sa Morisca al llarg del segle VI. Aquest fet fa pensar que entre aquest enclavament i Eivissa o altres ciutats de l’òrbita cartaginesa hi hauria un significatiu intercanvi comercial. Activitat que es centralitzaria, possiblement, al port natural de Sa Caleta o a la cala de Santa Ponça, lloc de desembarcament de mercaderies, que es farien arribar fins al mateix puig.

Des del Puig de Sa Morisca es distribuirien aquestes mercaderies per altres poblats secundaris, depenent en major o menor mesura d’ell, establint-se d’aquesta manera una xarxa de pobles que ocuparien una extensa ària territorial.

Aquesta activitat comercial, iniciada a finals del Període talaiòtic, es mantindria i consolidaria al llarg del Període balear. S’aniria adaptant a les dinàmiques econòmiques canviants de la mediterrània, on les mercaderies romanes anirien guanyant pes a mesura que la República s’anava expandint i annexionant territoris.

El poblat continuà funcionant fins a l’arribada de les tropes de la República romana, comandades pel cònsol Quint Cecili Metel, l’any 123 a.n.e. En aquest moment el jaciment fou abandonat, possiblement com a resposta a la nova concepció territorial dels conqueridors.

La darrera etapa del Puig pertany a la fase almohade a l’Època islàmica (1201-1229). D’aquest moment es localitzen diferents habitacions adossades a la torre central del Puig de sa Morisca (Torre III). Probablement aquest assentament s’ha de relacionar amb las dinàmiques de control de territori d’aquest període.

El Puig de sa Morisca s’abandona definitivament al 1229, amb la conquesta de Mallorca per part de la Corona Catalanoaragonesa. Al setembre de 1229 les tropes del rei Jaume I desembarquen a la badia de Santa Ponça i arrasen el Puig, tal i com mostren els nivells de destrucció localitzat durant les excavacions.

.