Municipi:

Manacor

Titularitat:

Pública

Preu:

Gratuït

Horaris:

Obert permanentment.
Visites guiades a concertar.

Telf:

971 84 30 65

E-mail:

email

Web:

Visiteu el lloc web

Altres enllaços:

Viquipèdia
Talayots
Secció d'Arqueologia

Serveis:

information panels
Visites guiades
Family friends

Icono Yacimientos 45 S'Hospitalet Vell

S’Hospitalet Vell es troba molt a prop d’una de les zones més turístiques de Mallorca, Cales de Mallorca, al sud del municipi de Manacor.  Per arribar-hi des del nucli urbà de Manacor, hem d’anar en direcció a Cales de Mallorca, per la Ma-4015. Trobarem indicacions per arribar al jaciment a l’alçada del trencall de la carretera Ma-4014 amb la carretera que ens du a Cales de Mallorca.

Tot i aquesta proximitat a l’esmentat nucli turístic, el jaciment es troba en un espai on sembla haver-se aturat el temps. Es troba envoltat de camps de cereals, garrovers i ramats d’ovelles, talment com si ens trobéssim en un paisatge antic. Un espai apropiat per anar descobrint el passat illenc de la mà de l’equip d’arqueòlegs vinculats al Museu d’Història de Manacor, que any rere any en desenterren un bocí d’història.

El jaciment comprèn un extens període de temps, distribuit en tres grans zones. Allò interessant de S’Hospitalet Vell és que en una mateixa visita podem conèixer les dues grans èpoques de la prehistòria mallorquina, l’edat del Bronze amb les navetes i, l’edat del Ferro, amb el talaiot i estructures associades.

La primera gran àrea, i més antiga, del jaciment la podem situar a mitjans del segon mil·lenni abans de la nostra era (a.n.e.), en plena Edat del Bronze Balear. En ella trobem diverses construccions familiars: les navetes. Els poblats de navetes es caracteritzen per ser petits nuclis formats per poques famílies, de les que la seva activitat principal fou l’agricultura i la ramaderia. A S’Hospitalet Vell trobem quatre d’aquests edificis, en forma de nau invertida, tots ells de diferents dimensions.

Si continuem el nostre recorregut, arribarem a la zona del talaiot quadrat, un dels més singulars de l’illa, ja que a banda de la seva forma, també podem observar un conjunt de lloses situades damunt de la seva columna central, que el fan ser extraordinari. Possiblement les lloses, amb funció de bigues, conformarien una estructura per sustentar una segona planta, des de que es tindria un important control del territori, per damunt de la plana fins a arribar a la mar.

Al talaiot s’uneixen una sèrie d’edificis: una sala hipòstila i un conjunt de cases, que s’estenen, cronològicament, fins al Període Balear i la posterior conquesta romana de l’illa. És en aquesta zona on també trobem les restes d’una freqüentació en època islàmica. Aquest fet, com succeeix en altres poblats, ens mostra com, tot i ser abandonats a principis del canvi d’era, foren contínuament freqüentats en diversos períodes de temps, per trobar-se prop de terres fèrtils i recursos hídrics.

En una tercera zona del poblat trobem un gran i excepcional edifici rectangular, la construcció del qual té un parament extern de blocs ciclopis perfectament col·locats. No se sap ben bé la funció del mateix, però es creu que tindria un component defensiu i d’ostentació, on es produiria el reclutament de tropes, els famosos foners, que serien embarcats en direcció a alguna de les zones de conflicte de la Mediterrània Occidental.