Municipi:

Montuïri

Titularitat:

Pública

Preu:

Gratuït

Horaris:

Obert permanentment.
Visites guiades a concertar.

Telf:

971 64 41 69

E-mail:

email

Web:

Visiteu el lloc web

Altres enllaços:

Viquipèdia
TIB
MasMallorca

Serveis:

information panels
Visites guiades

Icono Yacimientos 45 Son Fornés

Si volem conèixer mil anys de prehistòria a Mallorca, no hem de deixar de visitar el Jaciment Arqueològic de Son Fornés. Aquest està situat al Pla de Mallorca, a la localitat de Montuïri.

Si veniu de Ciutat de Mallorca, per la carretera Ma-15, us heu de desviar a l’alçada de Montuïri i seguir les indicacions que us duran al jaciment, per la carretera PM-320.

Un cop arribats us topareu amb un magnífic jaciment rodejat de camps de cereals, i oliveres, dos tipus de conreus ben mediterranis.

El talaiot 1, un dels més grans de Mallorca, us donarà la benvinguda a un dels poblats més representatius del període talaiòtic. Aquest poblat es fundà, al voltant del segle X abans de la nostra era (a.n.e), per una comunitat de ramaders i petits pagesos, que s’alimentaven del que conreaven, dels seus ramats i de les plantes i fruïts que els proporcionava l’entorn.

Es tractava d’una societat igualitària, que centrava la seva vida al voltant dels talaiots, edificis comunals, dels que a Son Fornés en podem trobar 3: un gran escorxador, un centre cerimonial i un tercer del qual es desconeix el seu ús original.

No sabem els motius pels quals les poblacions talaiòtiques van desaparèixer, per donar pas a les societats balears, però el fet és que cap a l’any 500 a.n.e tots els jaciments, que fins ara s’han pogut excavar, evidencien uns forts incendis que provocaren la seva destrucció.

Per aquest temps, a Son Fornés, sorgeix un nou poble, damunt de les runes de les antigues cases talaiòtiques. Les grans torres de pedra són abandonades i la vida comunal es vertebrà al voltant dels anomenats santuaris, edificis amb forma de ferradura. Al voltant d’ells es comença a configurar una trama de carrerons i petits obradors, que acabarà conformant el primer entramat urbanístic de l’illa. A aquest petit poble d’interior arribaren tota mena de materials de fora de l’illa, preferentment procedents de l’òrbita d’Eivissa i de Cartago, com era el vi, tassons per consumir-lo o joies. Amb aquest canvi també arribaren les desigualtats socials, que tenen el seu màxim exponent en el foner, guerrer mercenari associat a les classes dirigents.

A les darreries del mil·lenni, i poc abans de l’arribada dels romans a l’illa, Son Fornés es tornà a transformar i remodelar. L’antic barri d’obradors es reestructurà i amb aquests canvis urbans es produïren canvis en les restes materials. Si fins a mitjans del segle II a.n.e el principal proveïdor de mercaderies foranies era Eivissa, ara ho serà Roma, les mercaderies de la qual també arribaren a aquest poble d’interior. Mercaderies com el vi o la vaixella associada al seu consum, procedent de la Campania, al sud de l’actual Itàlia.

Des de mitjans del s. I, i fins a principis del segle II de la nostra era, Son Fornés es començà a abandonar de forma ordenada. Els motius els desconeixem, però possiblement fou en favor d’altres nuclis més importants de l’illa, com Pollentia o Palma, les dues grans urbs del moment.

Més tard s’han documentat recipients ceràmics del període Bizantí i Islàmic, però en cap cas restes de cases que indiquin l’existència de poblats d’aquests períodes.