Municipi:

Santanyí

Titularitat:

Privada

Horaris:

Obert permanentment

Altres enllaços:

Lausa Associació Cultural
Lausa Associació Cultural

Serveis:

Icono Yacimientos 45 Talaies de Can Jordi

El jaciment talaiòtic de Talaies de can Jordi, es localitza al municipi costaner de Santanyí. Tot i trobar-se en propietat privada el seu accés no es troba restringit.

Per poder arribar al jaciment hem de dirigir-nos, des de Santanyí fins a Cas Concos des Cavaller per la carretera C-714. Passat un quilòmetre, aproximadament ens trobarem amb una desviació a la dreta, el camí de can Jordi. Un cop arribats a una primera bifurcació i superats uns 500 metres, començarem a observar els primers trams de murada del poblat.

Com molts altres jaciments de l’illa, Talaies de can Jordi te’l seu origen en el període talaiòtic, a principis del primer mil·lenni abans de la nostra era, i perllongà la seva ocupació fins Època islàmica i els nostres dies.

Del Període Talaiòtic ens han perdurat les restes d’un talaiot circular, amb una columna central, polilítica, de tipus mediterrani, tot i que la morfologia del terreny fa pensar en l’existència de dos talaiots més. Els talaiots foren estructures comunals, en forma de torre, construïdes amb grans blocs de pedra.

Aquestes torres acomplien dues funcions: una comuna a totes elles: torres de guaita i de delimitació del territori, i una segona funció, particular, a cadascú d’ells. Aquesta funció secundaria o particular podria ser la d’espai de treballs comunals, com l’esquarterament dels grans animals de la comunitat. Aquestes tasques es podrien haver associat a esdeveniments puntuals, com el canvi d’estacions. Una altra funció que se’ls atribueix fou la d’espai de reunió i de decisió entorn de problemàtiques que afectessin la comunitat.

A banda del talaiot, es poden documentar diverses estructures d’habitatge, que podrien haver estat ocupades per famílies d’entre vuit i deu membres, on es desenvoluparien tasques atribuïbles a societats que practicaven la ramaderia i l’agricultura de subsistència: la molta de cereals, fabricació de l’aixovar ceràmic i diferents eines per garantir el desenvolupament diari.

Aquest mode de vida, perdurà prop de 500 anys. A mitjans del mil·lenni, succeïren tota una sèrie de canvis en les diferents comunitats de l’illa, que donaren pas a unes noves societats, obertes a la Mediterrània, on aparegué el foner, símbol del període que s’encetava, el Balear. Fruït d’aquests canvis els diferents poblats s’emmurallaren, i a talaies de Can Jordi en tenim un bon exemple.

En aquest nou poblat es construí una murada ciclòpia, amb poc més de 60 m molt ben conservats i una alçada màxima de 2,7 m. D’aquesta murada també podem veure l’accés principal, amb una amplada d’1,30 m. Per tant, al llarg de la nostra visita podrem gaudir d’una magnífica murada que ens ajudarà a fer-nos una idea de com van poder ser aquestes noves societats, altament jerarquitzades, amb uns índexs de conflictivitat permanent. Aquestes dades les podem contrastar amb la documentació de les fonts clàssiques que es té dels foners. Guerrers altament preuats en ELS diferents conflictes de la Mediterrània Occidental, que enfrontaren als cartaginesos amb la Magna Grècia primer i amb Roma després, on els Balears participaren en favor dels nord-africans.

Del període de conquesta romana, baix imperial i islàmic en queden poques evidències, a manca de més excavacions.

Talaies de Can Jordi